Mercè Arànega ens presenta aquest diumenge l'espectacle "Neus Català, Un Cel de Plom".


Carregant

La vida de Neus Català (1915), la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant.

“No és fàcil parlar de Neus Català, perquè n’hi ha moltes: la víctima, la comunista, la republicana, l’exiliada…” diu Rafel Duran. És el director de l’obra sobre aquesta lluitadora dels Guiamets -única supervivent catalana del camp de Ravensbrük- i impulsor del projecte que ha portat a adaptar la biografia novel·lada Un cel de plom de Carme Martí a mans de Josep Maria Miró. “Als 14 anys ja va fer la seva primera vaga com a jornalera. O les dones cobraven igual que els homes, o no treballava ningú. I a dia d’avui encara estem així”, segueix Duran. “Als 24, després de viure la República i la Guerra Civil, ha de marxar a l’exili i ajuda a creuar la frontera als 182 nens orfes que -ara com a infermera a Premià- tenia al seu càrrec”. Però la vida de Català dóna per molt. I encara es passaria a la Resistència francesa abans de ser deportada als camps nazis. “Durant el 15-M encara volia ser a la plaça”, diu el director per exemplificar el compromís que encara avui manté.

Malgrat tot, Neus Català ha defensat sempre que ella és un testimoni, no una excepció. I és per això que, diu Miró, han tret el jo “per parlar de nosaltres” i recollir la veu de la memòria històrica que va iniciar Montserrat Roig als anys 70 amb Els catalans als camps nazis. El dramaturg també ha destacat que més enllà de Ravensbrük, han volgut recollir “què representa viure després de l’horror i com en pot ser d’insuportable la memòria”. I és que, a diferència de molts altres casos, el que caracteritza Català és que d’aquesta memòria n’ha fet una lluita. Com diu ella mateixa: “a mi l’única mort que em fa por, és la de la memòria”.

Carme Martí, que va passar hores i hores amb Català per escriure el llibre, i hi ha establert un lligam molt fort, està completament satisfeta de l’adaptació de Miró. “Em costa posar paraules a l’emoció que vaig sentir ahir en veure l’adaptació teatral d’Un cel de plom. Partíem del fet que era difícil adaptar una novel·la de més de 300 pàgines amb el relat de la vida de la Neus Català, però el Josep Maria Miró se n’havia sortit amb escreix. Veure després el treball de la direcció de Rafel Duran, la posada en escena i l’extraordinària Mercè Arànega, immensa!, em deixa amb les emocions a flor de pell i poques paraules”.

Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català, fidel a la seva incansable lluita per la memòria, va escriure el llibre De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas.

Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre UN CEL DE PLOM amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història.

Durada: 70 minuts aproximadament.

Una producció de  Festiva Grec de Barcelona i Sala Muntaner.


Video: