Marc Parrot, persenta el seu nou disc “Sortir per la finestra” al Teatre Principal.


Carregant

Després de l'experiència amb el seu primer grup amb qui va gravar un disc a l'any 1990, va començar una carrera com a Marc Parrot component i interpretant els seus propis discs. Fins a l'actualitat, ha publicat 10 discs com a Marc Parrot, 1 amb Regreso a las minas, 3 com a Chaval de la peca, 50 com a productor artístic i ha participat en més de 100 discs des de la part tècnica. Com a autor ha rebut encàrrecs de sintonies per TV i ràdio, jingles publicitaris, bandes sonores, teatre musical i cançons per a d'altres artistes.

Sortir per la finestra” és el títol del vuitè disc del Marc Parrot. Dotze noves cançons que construeixen un pont entre discos ja clàssics com l’Interferència, i aquesta nova entrega on descobrirem lletres més críptiques però igualment plenes de significat, sense faltar aquelles imatges tan belles i úniques que només en Marc sap copsar. A nivell musical el discurs es radicalitza i ens sorprèn amb nous matisos i textures imprevisibles.

Sortir per la finestra és ric en escenes al·legòriques, imatges insinuants i pensaments fragmentats que podem interpretar a la nostra lliure manera. El seu és un món sense evidències, on cap comportament es pot donar per fet, i on un objecte pot tenir carisma, com “El Volvo blau de segona mà”. També en el camp musical Marc Parrot ha consolidat un llenguatge propi que podríem identificar immediatament amb ell, cosa que no tothom pot aconseguir; un so que sembla senzill però té al darrere una minuciosa feina de laboratori, que busca un impacte torbador amb acords de guitarra gruixuts i enriquits per subtils capes llunàtiques, com practicaven el David Bowie del disc Scary Monsters (RCA-Sony Music, 1980) o el Beck a Modern Guilt (XL Recordings, 2008).

A partir d’aquí, Sortir per la finestra proposa una varietat de registres més àmplia que discos anteriors de l’artista, des del rampell rocker, una mica sinistre, de “Màgia”, i els acords toscos, amb rerefons punki-glam, d’”Ara ja ho sé”, fins a peces recollides i de tacte inquietant, com “Pell” i “Aire fresc”. Entre els moments més àlgids hi ha la llatinitat tèrbola de “Primera cita” i el recés melòdic del disc, la commovedora “Rosa d’octubre”, d’una delicadesa que Parrot compensa tot esgarrant la veu al tram final. I la imatge final de desolació, amb tons onírics, d’“Àrid”. Parlar d’artistes que mostren el seu univers interior fa una mandra infinita, però certament en els discos de Parrot, i també a Sortir per la finestra, hi ha un material genuí, que cada cop ho és més, i que el situa en un estadi mental únic, on només es pot arribar prescindint de normes de conducta ordinàries i d’intolerables vulgaritats com ara sortir d’una estança travessant la porta.

Interprets: Marc Parrot (Veu i guitarra), Joan Anton Mas (Bateria), Marc Prat (Baix), Lluís Cartes (Teclat, guitarra i veu)

Joaquim Puigtió (Tècnic de so), Andreu Fàbregas (Tècnic de llums)

Durada de l’espectacle: 80 minuts

Video: